 |
| ASSAIG |
| Saonades de tardor |
LLORENÇ VICH SANCHO
|
En el món de l’escriptura –a imatge i semblança de l’agricultura– no
sempre són bones les anyades. Massa sovint hom té la sensació que ja
fa massa temps que no plou el necessari perquè la terra doni els seus
bons fruits. És clar que el canvi climàtic també està afectant molt
seriosament la lletra impresa. Fa massa temps que no apareix un llibre
rodó, definitiu, d’aquells que saben donar el cop, fer encendre el
nostre esperit i marcar l’ànima universal. Potser ja no queden
escriptors. Tal volta la bona saó ja no acompanya als editors.
Enguany no ha estat any de grans esplets. I no serà per manca de
temàtica. Encara hi ha molt a fer dins el nostre petit i endogàmic món
cultural. Són moltíssims els vessants que s’han de treballar,
nombrosos els solcs que s’han de traçar, grans les penúries que cal
superar... Hom no demana diluvis però una bona saó, de tant en tant,
és sempre molt necessària.
En el darrer trimestre de l’any sis han aparegut alguns títols prou
significatius. Primerament cal obrir un solc prou ample a la temàtica
històrica amb l’edició d’alguns llibres que han sabut atreure els
nostres àtoms i desfer-nos qualque molècula.
Encetaré la meva crònica amb el llibre titulat La Segona República a
Mallorca, recentment editat per Miquel Font. Es tracta d’un estudi
ben estructurat i prou documentat, també fotogràficament parlant. Amb
el subtítol d’El temps, els fets i els protagonistes, els seus
autors –Albert Herranz Hammer i Joana Maria Roque Company– ens
donen bona mostra d’un temps de grans convulsions polítiques, des
d’aquell catorze d’abril de l’any trenta-un fins el calorós cop
d’estat del divuit de juliol del trenta-sis. Cinc anys d’aferrissades
lluites que acabaren com acabaren. Una època daurada per a uns i
nefasta per als altres. El comunisme, el socialisme, el nacionalisme,
el feixisme... tot allò que havia trasbalsat de debò tota Europa
trobava covada també en aqueixa petita illa de Mallorca.
Són nombroses les fotografies que trobarem en aquest nou llibre
d’estampa republicana. Niceto Alcalá Zamora saluda al senyor
Pensabene, propietari de l’hotel Mediterraneo... També són
nombrosos els protagonistes. Llorenç Villalonga, el Marquès de
Zayas, Gabriel Alomar... Sens dubte, emperò, el més interessant i
significatiu de tot el llibre és l’aparició de tot un extens llistat
de persones que el dinou de juliol es concentraren a Capitania per a
donar suport al bàndol promulgat pel general Goded, quan ja havia
declarat l’estat de guerra, destituint les autoritats civils. El que
passà després, ja és prou conegut per tothom.
Sense deixar de banda el tema militar, però això sí uns quants segles
abans, quan la república només existia en qualque terra de l’antiga
península itàlica o en cròniques filosòfiques, no puc deixar de
recomanar i lloar una altra lectura de caire històric. Aquest cop es
tracta de La marina catalana a mitjan segle XIV, redactat per
l’historiador Guillem Morro Veny i editat pel Museu Marítim de
Barcelona. Del mateix autor jo ja havia llegit Capdepera Medieval
(Documenta Balear, 2003). Cal dir que també és l’autor de Mallorca
a mitjan segle XV; el Sindicat i l’alçament forà (1997) i L’alçament
forà (1998). L’autor, nascut a la vila mallorquina de Porreres el
1947, ens convida a endinsar-nos dins una època clau per a l’hegemonia
marítima catalana a la Mediterrània, tant en l’aspecte militar com
comercial. L’estudi inclou les activitats desenvolupades entre 1342 i
1353. Anys decisius. Mallorca retorna a la Corona d’Aragó. Les
batalles navals de Romania i de l’Alguer contra Gènova permeten que
Catalunya vagi assolint el seu imperi pel Mare Nostrum. És aquest un
estudi seriós que cal llegir amb atenció, sense aldarulls ni distraccions.
Un altre dels llibres que ha sabut cridar poderosament l’atenció del
lector ha estat l’Epistolari (1882-1883), correspondències entre
pare i fill, de Tomàs i Estanislau de Kostka –Aguiló–, dues de les
figures més decisòries de la cultura mallorquina del passats segles
dinou i vint. El qui fou fundador de La Palma –juntament amb
Pujol, Montis i Quadrado– escrivia setmanalment al seu fill
Estanislau, que aleshores estudiava d’arxiver a la villa y corte de
Madrid.
Lleonard Muntaner ha preparat –altre cop– una agradable i manejable
edició. El filòleg i investigador Tomàs Vibot Railakari –al qual mai
no podem deixar de felicitar per la seva imparable trajectòria,
malgrat la seva joventut– s’ha encarregat de la coordinació i dels
comentaris. En aquesta correspondència apareixen diverses temàtiques
culturals, personatges, aspectes familiars, i sobretot cal remarcar
una vegada més la problemàtica dels xuetes mallorquins. A Madrid
aquest problema era inimaginable. Malgrat tot, Tomàs Aguiló, que
també havia estat estudiant a Madrid, quan pretenia obrir-se camí amb
Josep Maria Quadrado dins el món de les lletres, ja havia escrit al
seu pare que «[...] La vida de Madrid es como aquellos licores cuyo
sabor quiere uno gustar pero no hacer de ellos una ordinaria bebida.»
No puc ni vull de cap manera oblidar-me del nou volum de la col·lecció
Imatges d’Ahir, creada i promoguda per l’editor Miquel Font. La
història gràfica de Mallorca ha trobat un altre nou viarany en la
visió del periodista Bartomeu Homar Bestard. Aquest cop li ha tocat
el torn a Esporles –vila aquesta que forma part privilegiada dins la
memòria de tota la meva remoguda joventut–, de la qual apareixen unes
vuitanta imatges –entre gravats i fotografies– ordenades
cronològicament des del 1684 fins el 1980. És aquest un llibre molt
castís, de raça pura i dura, endomassat de tota aquella solera que
sempre ha sabut donar el pas del temps.
I ara, tot just obrint un nou solc, una mica d’història filosòfica.
Qui fou Sòcrates? Ens n'han arribat diverses versions. Sembla que no
parlen de la mateixa persona. Això ho trobo normalíssim perquè les
persones mai no tenim una sola lectura de res ni de ningú. Els humans
tenim moltes ànimes dins nosaltres mateixos i arribar a unificar-les
comporta un penós camí que no tothom sap seguir.
Leo Strauss analitza aquest tema amb la màxima racionalitat. Cinc
conferències. El problema de Sòcrates. Pòrtic. Visions.
Enciclopèdia Catalana. D’un costat els escrits de Plató, amb els
quals s’ha pogut anar mitificant una mica la seva figura. D’altra
banda les fonts menors, les diferents visions d’Aristòfanes,
Xenofont, els testimonis aristotèlics, els cínics i cirenaics, els
megàrics... Des d’una visió de la saviesa pragmàtica de
l’autoconeixement –defensada per Plató i Xenofon– al personatge
malèvol i ridícul que ens descriu Aristòfanes en els seves comèdies.
És aquest un llibre molt bo de llegir, que tot just fa semblar que
estàs escoltant la conferència de veu pròpia del seu autor –traspassat
el 1973–, sense que la boca no badi ni un sol instant.
I en quant al solc de les lingüístiques i literatures, no podrem
deixar de donar un cop d’ull al llibre Tradició, traducció i
interferència en el Diccionari Mallorquí (1840) de Pere Antoni
Figuera, analitzat pel prestigiós doctor Joan Veny i introduït pel
ja traspassat historiador Bartomeu Font Obrador. El franciscà Fra
Pere Antoni Figuera fou l’autor del primer diccionari publicat a
Mallorca l’any 1840. Havia nascut a Llucmajor el 1772. És considerat
el pioner de la nostra lexicografia. El professor Veny ha sabut
introduir-nos dins la seva figura i obra, amb un acurat estudi i
editant el facsímil d’un manuscrit titulat Recopilació de alguns
termes mallorquins ab el seu corresponent españôl per F.P.A.F.T.R.F.O.
Añy 84. Una quinzena de fotografies il·lustren aquest nou volum de la
Col·lecció Miscel·lània, editada pel Consell de Mallorca.
He volgut deixar el nom de Pere Rosselló Bover com les postres més
exquisides. Alegria! Aquesta és la sensació que tinc quan em trobo de
cop i volta amb uns textos que saben escurçar-nos el camí envers els
nostres escriptors. Ens trobem davant un dels assagistes literaris més
interessants de les últimes dècades. S’ha fet gairebé impossible no
consultar els seus estudis a l’hora de documentar-se sobre qualsevol
dels nostres poetes, assagistes i narradors més significatius.
L’Abadia de Montserrat i la UIB acaben d’editar La narrativa i la
prosa a Mallorca a l’inici del segle XX, un nou tom de la Biblioteca
Miquel dels Sants Oliver.
Aquest cop podrem simpatitzar amb el novel·lista mossèn Alcover i
les narratives de Miquel dels Sants Oliver, Joan Rosselló de Son
Forteza, Salvador Galmés... Apareix una perla desconeguda per mi,
Coloma Rosselló... També els assagistes Gabriel Alomar, Josep
Sureda Blanes i Joaquim Verdaguer troben assenyat anàlisi. És tot
un plaer llegir aquests fulls per a tots aquells que estimem de debò
la història literària.
No deixaré de recomanar també dues altres obres de Rosselló Bover,
malgrat no pertanyin al gènere de l’assaig –això dels gèneres sempre
són limitacions. Cal desfer-se’n d’elles. Una és La vaca sàvia i
altres contes en vers, editada per la PAM i l’altra Memòries d’una
planta, Edicions del Salobre, un llibret deliciós de debò.
I parlant de plantes, com un petit afegitó dedicat als amants de les
figueres, diré que Documenta Balear també ha editat un molt curiós
llibre de Felip Munar titulat De figues i de figueres, encetant la
nova col·lecció Plecs de Cultura Popular.
Tot aquestes han estat les poques saonades d’una tardor prou calorosa.
A finals del mes de novembre encara es pot passejar amb mànega curta.
El temps està dislocat. Els més vells no recorden climatologies
semblants. Jo segueixo enyorant la flaire de terra banyada. Seran
aquests els auguris de noves repúbliques?
|
| |
 |
| |
|
|
|
|
|
