Sembla l’argument d’un film d’acció trepidant amb periodistes, espies i terroristes. No ho és, encara. És, de moment, el llibre que a sis mans han escrit els periodistes del Diario de Mallorca: Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i Matías Vallés. Es tracta de CIA Airlines de l’Editorial Debate i que ha aconseguit el premi 2006 al millor llibre reportatge que atorga aquesta editorial. A més els tres professionals foren guardonats també amb el premi Ortega y Gasset de periodisme per la investigació que després s’ha convertit en llibre. CIA Airlines és un manual per tots els periodistes que volen tornar a prestigiar aquest ofici, un text obligatori a les escoles de periodisme.

La història comença en realitat tal i com nosaltres imaginàvem aquells primers minuts de la pel·lícula. Matías Vallés és el darrer en abandonar la redacció del Diario de Mallorca i abans de fer-ho cerca material pel seu Boulevard dominical. Tresca per internet, mira aquelles planes que abans explicàvem (ho diu ell mateix en el llibre en una mostra de sinceritat) i li demana al Google què s’ha publicat en anglés que contengui la paraula Majorca. I el que descobreix el deixa estorat. El Newsweek publicava el 10 de març de 2005 una investigació sobre les escales a l’aeroport de Palma d’un avió de la CIA que transportava un presumpte terrorista. Vallés no va fer el que haurien fet la resta de mortals. Era un dijous a les 10 de la nit i el que ningú no hagués fet és ficar-se en embulls de terroristes. Però l’olfacte científic de Vallés va fer que actuàs a l’inrevés que la gran majoria. Va pensar que darrera aquelles quatre línies de la revista nordamericana hi havia alguna cosa important i trascendent. No es podia deixar passar, s’havia d’ensumar fins al final, estirar del fil amb el qual es va teixir la teranyina i per això va demanar l’ajuda dels companys del diari, Marisa Goñi i Felipe Armendáriz.

Els tres formaren, probablement, el primer equip d’investigació de la història del periodisme balear, tot i que durant affaires com el Cas Mapau o altres escàndols polítics per l’estil ja s’havien format als diaris grups de feina. Però la diferència és que el Cas CIA ha tengut repercussions internacionals.

CIA Airlines és, per tant, el fruit de la feinada que haguéren de fer els tres periodistes, des d’aquella nit de març de 2005 fins avui mateix, cadascun amb una escomesa diferent, és clar. Vallés aportava la reflexió i la visió global del cas, Goñi el tracte amb els testimonis i Armendáriz, l’home que millor coneix les dreçeres dels tribunals de les Illes, els racons més amagats, allà on plens de pols s’hi troben els secrets que ningú no vol que es descobreixin. I aquí tenim una rara avis a la premsa espanyola, un equip de periodistes que investiguen. I si això no passa gairebé mai als diaris de tirada nacional, ja us podeu imaginar l’estrany que és que això succeixi a la premsa de províncies. Els periodistes i el diari haguèren de fer front a les burles i rialles cíniques dels que creien que tot era un no res. La incompresió de la majoria dels companys de professió i dels altres mitjans no els va fer aturar. Sabien que tenien entre mans un tema que era una bomba. Dia 12 de març varen publicar el primer reportatge que revelava que la CIA havia utilitzat l’aeroport de Son Sant Joan com a base d’un segrest.

Va ser un scoop (una exclusiva) de dimensions mundials. Va ser una bomba informativa de la qual es feren ressó prestigiosos mitjans internacionals com el New York Times, s’iniciaren investigacions a un bon nombre de paisos, les institucions fiscals, judicials i polítiquies europees es varen posar les piles i es va reconèixer, finalment, que tot era cert. La CIA havia tramat un pla per segrestar a qualsevol punt del món presumptes terroristes i sense respectar cap dels drets humans, els traslladava en avió a paisos on la llei i la seguretat jurídica brillen per la seva absència. I tot això, passant per Palma i per altres aeroports espanyols. I tot això es va saber gràcies al periodisme de províncies tantes vegades minimitzat pels grans gurús mediàtics que creuen que només es pot descobrir qualque cosa interessant des de Madrid i, si no queda més remei, des de Barcelona.

CIA Airlines és un exercici pràctic de tècnica periodística, un decàleg de les bones pràctiques professionals. El llibre entra en el detall de com ha de fer feina un reporter, passa a passa, per aconseguir una bona notícia. Que la sort és una gran aliada, però que no basta. I Goñi, Armendáriz i Vallés descobriren coses que ni es podien imaginar el dia que començaren. Des de la fotografia de l’avió que feia servir la CIA, els noms dels agents que feien escala a Palma, què menjaven, a quins hotels dormien, on telefonaven, i, fins i tot, la quantitat de gel que carregaven als avions secrets (un dels grans misteris que no s’han arribat a resoldre).

El llibre és, per tant, un recull d’una exhaustiva investigació i, a més, un reconeixement de la magnífica feina que s’ha fet a favor de la veritat. Tres periodistes que no perderen de vista una informació que canviaria les seves vides. Tres periodistes de províncies, amb majúscules i accents, que perderen moltes hores de son per aconseguir desfer una immensa teranyina.