Una gran redacció a les fosques i gairebé buida, en plànol general. La
càmera s’acosta molt lentament a l’únic punt de llum encés. Sentim,
tan sols, un renou apagat i podem veure uns dits que teclejen un
ordinador i un plànol molt curt dels ulls d’un home. Veim la plana web
que aquell periodista està mirant i això provoca la rialla i la
sorpresa de l’espectador. Una dona amb poca roba, per no dir que no en
du gens ni mica i en actitud provocativa, és observada amb atenció pel
periodista. Ell s’enamora immediatament d’aquella pell. Després
sospira i passa a una de les planes de Google, el motor de recerca més
popular. Vol oblidar-la, s’entreten en preparar la contraportada de
diumenge i, com fa sempre, intenta relacionar noms de famosos, de
personatges molt populars, amb l’illa de Mallorca. La càmera ens
mostra el requadre de recerca del Google en un primeríssim primer
plànol. Ell escriu Majorca i quan pulsa enter apareix un article del
Newsweek que diu coses sobre la CIA, avions presó i aeroport de Palma. La pantalla es fon en negre, i passats uns segons podem veure el títol
de la pel·li: CIA Airlines…Sembla l’argument d’un film d’acció trepidant amb periodistes, espies
i terroristes. No ho és, encara. És, de moment, el llibre que a sis
mans han escrit els periodistes del Diario de Mallorca: Felipe
Armendáriz, Marisa Goñi i Matías Vallés. Es tracta de CIA
Airlines de
l’Editorial Debate i que ha aconseguit el premi 2006 al millor llibre
reportatge que atorga aquesta editorial. A més els tres professionals
foren guardonats també amb el premi Ortega y Gasset de periodisme per
la investigació que després s’ha convertit en llibre. CIA Airlines és
un manual per tots els periodistes que volen tornar a prestigiar
aquest ofici, un text obligatori a les escoles de periodisme. La història comença en realitat tal i com nosaltres imaginàvem aquells
primers minuts de la pel·lícula. Matías Vallés és el darrer en
abandonar la redacció del Diario de Mallorca i abans de fer-ho cerca
material pel seu Boulevard dominical. Tresca per internet, mira
aquelles planes que abans explicàvem (ho diu ell mateix en el llibre
en una mostra de sinceritat) i li demana al Google què s’ha publicat
en anglés que contengui la paraula Majorca. I el que descobreix el
deixa estorat. El Newsweek publicava el 10 de març de 2005 una
investigació sobre les escales a l’aeroport de Palma d’un avió de la
CIA que transportava un presumpte terrorista. Vallés no va fer el que
haurien fet la resta de mortals. Era un dijous a les 10 de la nit i el
que ningú no hagués fet és ficar-se en embulls de terroristes. Però
l’olfacte científic de Vallés va fer que actuàs a l’inrevés que la
gran majoria. Va pensar que darrera aquelles quatre línies de la
revista nordamericana hi havia alguna cosa important i trascendent. No
es podia deixar passar, s’havia d’ensumar fins al final, estirar del
fil amb el qual es va teixir la teranyina i per això va demanar
l’ajuda dels companys del diari, Marisa Goñi i Felipe Armendáriz. Els tres formaren, probablement, el primer equip d’investigació de la
història del periodisme balear, tot i que durant affaires com el Cas
Mapau o altres escàndols polítics per l’estil ja s’havien format als
diaris grups de feina. Però la diferència és que el Cas CIA ha tengut
repercussions internacionals. CIA Airlines és, per tant, el fruit de la feinada que haguéren de fer
els tres periodistes, des d’aquella nit de març de 2005 fins avui
mateix, cadascun amb una escomesa diferent, és clar. Vallés aportava
la reflexió i la visió global del cas, Goñi el tracte amb els
testimonis i Armendáriz, l’home que millor coneix les dreçeres dels
tribunals de les Illes, els racons més amagats, allà on plens de pols
s’hi troben els secrets que ningú no vol que es descobreixin. I aquí
tenim una rara avis a la premsa espanyola, un equip de periodistes que
investiguen. I si això no passa gairebé mai als diaris de tirada
nacional, ja us podeu imaginar l’estrany que és que això succeixi a la
premsa de províncies. Els periodistes i el diari haguèren de fer front
a les burles i rialles cíniques dels que creien que tot era un no res.
La incompresió de la majoria dels companys de professió i dels altres
mitjans no els va fer aturar. Sabien que tenien entre mans un tema
que era una bomba. Dia 12 de març varen publicar el primer reportatge
que revelava que la CIA havia utilitzat l’aeroport de Son Sant Joan
com a base d’un segrest. Va ser un scoop (una exclusiva) de dimensions mundials. Va ser una
bomba informativa de la qual es feren ressó prestigiosos mitjans
internacionals com el New York Times, s’iniciaren investigacions a un
bon nombre de paisos, les institucions fiscals, judicials i
polítiquies europees es varen posar les piles i es va reconèixer,
finalment, que tot era cert. La CIA havia tramat un pla per segrestar
a qualsevol punt del món presumptes terroristes i sense respectar cap
dels drets humans, els traslladava en avió a paisos on la llei i la
seguretat jurídica brillen per la seva absència. I tot això, passant
per Palma i per altres aeroports espanyols. I tot això es va saber
gràcies al periodisme de províncies tantes vegades minimitzat pels
grans gurús mediàtics que creuen que només es pot descobrir qualque
cosa interessant des de Madrid i, si no queda més remei, des de Barcelona. CIA Airlines és un exercici pràctic de tècnica periodística, un
decàleg de les bones pràctiques professionals. El llibre entra en el
detall de com ha de fer feina un reporter, passa a passa, per
aconseguir una bona notícia. Que la sort és una gran aliada, però que
no basta. I Goñi, Armendáriz i Vallés descobriren coses que ni es
podien imaginar el dia que començaren. Des de la fotografia de l’avió
que feia servir la CIA, els noms dels agents que feien escala a Palma,
què menjaven, a quins hotels dormien, on telefonaven, i, fins i tot,
la quantitat de gel que carregaven als avions secrets (un dels grans
misteris que no s’han arribat a resoldre). El llibre és, per tant, un recull d’una exhaustiva investigació i, a
més, un reconeixement de la magnífica feina que s’ha fet a favor de la
veritat. Tres periodistes que no perderen de vista una informació que
canviaria les seves vides. Tres periodistes de províncies, amb
majúscules i accents, que perderen moltes hores de son per aconseguir
desfer una immensa teranyina. |