| DES DEL COR QUE NO BATEGA |
MARTA VIVES
|
|
No hi ha cosa més terrible per un pare que la pèrdua d’un fill. Jordi
Llompart va perdre la seva filla, Jana, en un accident de cotxe. Els
dos eren de viatge a Namíbia, un dels lloc que el periodista coneix
prou bé arran dels seus documentals. Va començar a escriure com a
teràpia. La pèrdua en forma de silencis i l’enyorança que busca el
consol a través de les paraules. Diu que eren cartes amb remitent i
destinatari. Un cop escrites, sense ser el final de res, va decidir
donar-hi forma de llibre. I a més, de llibre per a nens. Des de la
primera pàgina El cor damunt la sorra ens tranporta a El petit
príncep d’Antoine de Saint-Exupéry. El referent és ineludible. La
rosa presumida, aquí es converteix en flor que necessita ser regada;
la guineu de Llompart no domestica però també dóna una lliçó sobre la
moral dels homes; les estrelles porten matrícula i el desert que
dibuixa l’autor francès podria ben bé ser el de Namíbia. I encara més
paral·lelismes: el Petit Príncep rinxolat, surt del no-res, pregunta i
desapareix. La Jana, desapareix, viatja sobre un cavall màgic i
pregunta. Jordi Llompart escriu un conte per a nens, però darrere hi
ha un exercici terapèutic per posar les coses al seu lloc. En una
segona lectura es fa massa evident un adult que està passant un procés
de dol. En el conte hi trobem records personals de l’autor; com el de
la pizzeria. Realitat i fantasia s’uneixen. Explica converses ,
moments viscuts (“i en aquell moment vaig recordar el meu pare, que
sempre que marxa de viatge a fer una de les seves pel.lícues, la nit
abans em fa el petó de bona nit i veu entrendida”); i en tots ells es
destil·la un dolor abrupte (“tothom ve, va i torna. Per tant, ningú
no se’n va per no tornar mai mes”). Saint Exupéry escriu un conte per
a nens però pensant en aquells adults que no han deixat de ser
infants. Hi ha ironia i tendresa, metàfora i imaginació. Aquesta es la
diferència entre l’un i l’altre. El 1944, en un accident d’aviació,
Antonie de Saint-Exupéry va perdre la vida al desert. La Jana va
morir el 2005 en un accident de cotxe a Namíbia.
|
| El referent és ineludible. La rosa presumida, aquí es converteix en
flor que necessita ser regada; la guineu de Llompart no domestica
però també dóna una lliçó sobre la moral dels homes; les estrelles
porten matrícula i el desert que dibuixa Saint-Exupéry podria ben bé
ser el de Namíbia | |
“El cor damunt la sorra”
Jordi Llompart
Il·lustracions de Glòria Llompart
Editorial Lumen, octubre 2006
61 pàgines
|
| |
 |
| |
|
| EN ROBI I ELS PARDALS |
|
En Robi, és de ciutat, i un dels seus somnis és que els pardals que
visiten el balcó de casa seva mengin de les seves mans. La Martina i
en Nasi, però, viuen al camp i estan una mica tips que els pardals es
mengin les pomes més maques i els estornells facin tres quarts del
mateix amb les olives. Un cap de setmana que en Robi els visita,
aconsegueix fer realitat el seu objectiu, disfrassant-se ni més ni
menys que d’espantaocells! Val a a dir que ho fa d’allò més bé i
aconsegueix que tots els ocells de l’indret es passegin per sobre seu,
menjant, picant…i fent alguna altra cosa més. Aquest és un conte que
va acompanyat d’un apartat de coneixements que en aquest cas explica
tots els ets i uts dels pardals. Una proposta de Lynx Edicions per
aprendre des de la imaginació i des de la ciència.
|
En Robi i els pardals
Joaquim Carbó
Il·lustracions de Francesc Rovira
Lynx Edicions, 2006. Col·lecció Ales de Paper
A partir de 7 anys
51 pàgines
7,25 €
|
| |
|
| |
|
|
| L’ALÍCIA PATAPAM EN ELS CONTES |
|
Plou i a la tele fan un programa molt avorridot. L’Alícia Patapam no
pot baixar a jugar al pati i afaga un llibre amb desgana. Però, tot
just quan el comença a llegir li interessa tant que hi cau de quatre
grapes. I d’aquesta manera viatja per contes de sempre. Desperta sense
voler la Bella Dorment; està a punt de convertir-se en el berenar
del llop de la Caputxeta vermella i fa enfadar d’allò més el Gat
amb Bótes.
Un recorregut sui generis per fragments d’alguns dels contes que
són referència en l’univers infantil, de la mà això sí! d’un dels
millors mestres en la matèria: Gianni Rodari.
|
L’Alícia Patapam en els contes
Gianni Rodari
Il·lustracions d’Anna Laura Cantone
Traducció de Iolanda Batallé
Editorial Lumen, 2006
26 pàgines
13 €
|
| |
|
| |
|
|
| EL MEU GRAN ATLES |
|
Els fills de l’autor van preguntar-li “On és el Senegal?”. La conversa
que es va derivar d’aquesta pregunta va ser l’origen de la idea
d’aquest llibre que neix amb l’objectiu que els nens coneguin tots els
països del món, sense que importi la raça, la religio o l’idioma. Un
atles on s’hi poden consultar dades sobre població, la moneda,
l’idioma, els productes bàsics que s’hi poden trobar, curiositats,
dades històriques i culturals o nocions bàsiques com les de com se
saluda a cada lloc. Mapes, fotos, dibuixos i informació detallada
completen aquest atles que pot resultar molt útil als adults per
explicar als seus infants per on cau, per exemple, el Senegal.
|
El meu gran atles
Roger Priddy
Il·lustracions de Brian Delf
Editorial Beascoa, 2006
91 pàgines
25 € |
|
