|
Com ja sabeu els lectors habituals de la revista Llegir som uns
defensors acèrrims del llibre com un producte cultural de primer
ordre. Ens agrada la seva configuració tradicional, on el negre de les
lletres impreses i el color de les imatges es contraposa perfectament
amb el to del paper emprat. Tot i el pas del temps, el gramatge, la
tonalitat i la textura segueixen sent els millor aliats perquè els
nostres dits notin com transitem d’una plana a un altre, fent que el
fil del relat evolucioni conforme anem entrant en el text. El fet de trobar-nos a punt de finalitzar l’any, ens dóna motius més
que sobrats per acostar-nos a les llibreries i seleccionar un llibre.
L’excusa poc importa. Tant se val que vulguem fer un regal per
demostrar com de molt apreciem tal o qual persona, o millor encara, si
es tracta de fer-nos un regal a nosaltres mateixos que de ben segur
mereixem. Perquè cada llibre es una història, i moltes vegades un
llibre es la millor síntesis de tota una vida. Així ho veu l’escriptora Imma Monsó, a qui dediquem l’entrevista
central d’aquest número de Llegir. Ens ve a parlar –entre d’altres
coses– d’Un home de paraula, la seva darrera novel·la - editada en
català per La Magrana, i castellà per Alfaguara-, on l’autora
assumeix el paper de Lot, per descriure’ns amb absoluta cruesa la
pròpia experiència viscuda amb la mort del seu company. Ens relata en
clau novel·lada una experiència terrorífica que practica en bona part
com a teràpia de superació, però que al mateix temps ens ajuda a
reflexionar al voltant de les situacions difícils que es presenten a
la vida, moltes vegades sense temps de preparació prèvia. El llibre es per tant molt més que un objecte preciós i estètic. Es un
document ple de contingut, difícil d’esser descrit fins i tot per el
seu propi autor, com bé explica Mario Vargas Llosa, en un dels seus
articles publicats per un diari nacional. Sembla ser que en un viatge
de promoció d’un dels seus llibres, mentres anava d’una ciutat dels
EUA a un altra, sense quasi ni temps per dormir, arriben a primera
hora a la ciutat de Los Ángeles, per participar en el programa
radiofònic El Gusanillo de los libros. Segons ens explica el propi
Vagas Llosa, només començar el programa es va quedar prendat de la
de la capacitat de síntesis mostrada pel presentador. No tant sols
havia fet una lectura exhaustiva de seu llibre, sinó que més a més
havia seleccionat una sèrie de paràgrafs que durant l’entrevista va
anar llegint fins a convertir-se en els millors referents d’allò que
l’autor explicava, i que el presentador utilitzava per teixir un relat
perfectament encadenat. Estimat lector, un any més us desitgem des de les pàgines de Llegir
que feu una bona tria de les lectures que us han d’acompanyar durant
el 2007, participant amb vosaltres – d’estam segurs– d’aquest trànsit
personal que tots fem passant de present a futur, acompanyats sempre
pels millors companys, entre els que hi ha de figurar amb tota
seguretat un bon llibre. La saviesa sempre és el millor aliat per la vida. Que altres siguin
capaços de posar negre sobre blanc, opinions, conclusions i idees,
segur, segur, que ens serà molt útil per acabar d’enfocar la nostre
pròpia existència. Que el nou any ens ajudi a saber triar les properes
experiències vitals.
|